RESIDÈNCIA HABITUAL EN EL TERRITORI D'UNA COMUNITAT AUTÒNOMA (art. 72 Llei)
La residència habitual en el territori d'una comunitat autònoma (o Ciutat Autònoma de Ceuta o Melilla) es determina en funció de les situacions següents:
A) CONTRIBUENTS AMB RESIDÈNCIA HABITUAL EN TERRITORI ESPANYOL
Les persones residents a Espanya perquè romanen en territori espanyol més de cent vuitanta-tres dies durant l'any natural han de determinar la comunitat autònoma (o la Ciutat Autònoma de Ceuta o Melilla) on resideixen d'acord amb els criteris següents:
1. Permanència durant un major nombre de dies
Com a regla general, es considera que els contribuents tenen la residència en la comunitat autònoma en el territori de la qual romanguin un major nombre de dies del període impositiu.
Per determinar el període de permanència no s'han de descomptar les absències temporals.
Llevat de prova en contra, es considera que una persona física roman en el territori d'una comunitat autònoma quan el seu habitatge habitual radiqui en el territori esmentat.
2. Principal centre d'interessos
Si no és possible determinar la permanència, s'han de considerar residents en el territori de la comunitat autònoma on tinguin el seu principal centre d'interessos.
Es considera com a tal el territori on obtinguin la major part de la base imposable de l'impost sobre la renda de les persones físiques, determinada pels següents components de renda:
a) Rendiments del treball, que s'entendran obtinguts on radiqui el centre de treball respectiu, si existeix.
b) Rendiments del capital immobiliari i guanys patrimonials derivats de béns immobles, que s'entendran obtinguts en el lloc on estiguin situats aquests immobles.
c) Rendiments derivats d'activitats econòmiques, ja siguin empresarials o professionals, que s'entendran obtinguts on estigui ubicat el centre de gestió de cadascuna d'elles.
3. Última residència declarada
Quan no pugui determinar-se la residència conforme als criteris anteriors, es consideraran residents en el lloc de la seva última residència declarada a l'efecte de l'impost sobre la renda de les persones físiques.
RESIDENTS QUE NO ROMANGUIN EN TERRITORI ESPANYOL MÉS DE 183 DIES
Les persones que no romanguin en territori espanyol més de cent vuitanta-tres dies durant l'any natural, però que siguin residents a Espanya perquè tenen en el territori esmentat el nucli principal o la base de les seves activitats o dels seus interessos econòmics, de forma directa o indirecta, es consideraran residents en el territori de la comunitat autònoma en què radiqui el nucli principal o la base de les seves activitats o dels seus interessos econòmics.
RESIDENTS A ESPANYA PER RESIDÈNCIA DEL CÒNJUGE I FILLS MENORS
Es presumeix, llevat de prova en contra, que el contribuent té la residència habitual en territori espanyol quan resideixin habitualment a Espanya el cònjuge no separat legalment i els fills menors d'edat que depenguin del contribuent.
Les persones físiques residents en territori espanyol per aplicació d'aquesta presumpció s'han de considerar residents en el territori de la comunitat autònoma en què resideixin habitualment el cònjuge no separat legalment i els fills menors d'edat que depenguin d'aquestes persones.
COMUNITAT AUTÒNOMA EN L'IRPF EN CAS DE TRIBUTACIÓ CONJUNTA
Quan, excepcionalment, els contribuents integrats en una unitat familiar tinguin la residència habitual en comunitats diferents i optin per la tributació conjunta, la comunitat autònoma s'ha de determinar segons on tingui la residència habitual el membre de la unitat amb una base liquidable superior d'acord amb les regles d'individualització de l'impost.
CONTRIBUENTS AMB RESIDÈNCIA A L'ESTRANGER
No es consideren residents en cap comunitat autònoma, de manera que tot el seu deute tributari correspon a l'Estat, els contribuents espanyols que tinguin la residència habitual a l'estranger i estiguin en algun dels supòsits següents:
a) Espanyols, i membres de la seva unitat familiar, que siguin contribuents per l'IRPF, però que tinguin la residència habitual a l'estranger per la seva condició de membres de missions diplomàtiques o oficines consulars espanyoles, funcionaris públics o de titulars de càrrec o ocupació oficial, a què es refereix l'article 10 de la Llei de l'impost
b) Espanyols que no perdin la seva condició de contribuents (durant el període impositiu del canvi i els quatre següents) pel fet d'establir la seva residència en un país o territori qualificat per reglament de paradís fiscal (art. 8.2 de la Llei de l'impost).
CANVIS DE RESIDÈNCIA
Les persones físiques residents en el territori d'una comunitat autònoma que passin a tenir, d'acord amb les regles anteriors, la seva residència habitual en el d'una altra han de complir les obligacions tributàries d'acord amb la nova residència.
Canvis de residència que no produeixen cap efecte
Tanmateix, no produeixen cap efecte els canvis de residència que tinguin per objecte principal aconseguir una menor tributació efectiva en aquest impost.
Es presumeix, llevat que la nova residència es prolongui de manera continuada durant tres anys com a mínim, que no hi ha hagut canvi, si concorren les circumstàncies següents:
a) Que durant l'any en el qual es produeix el canvi de residència o durant el següent, la base imposable de l'impost sobre la renda de les persones físiques sigui superior, com a mínim, en un 50 per 100 a la de l'any anterior al canvi.
En cas de tributació conjunta, la base imposable es determina d'acord amb les normes d'individualització.
b) Que durant l'any en el qual es produeix la situació a què es refereix la lletra anterior la seva tributació efectiva per l'impost sobre la renda de les persones físiques sigui inferior a la que hauria correspost d'acord amb la normativa aplicable en la comunitat autònoma on residia abans del canvi.
c) Que l'any següent a aquell en el qual es produeix la situació a què es refereix la lletra a) anterior, o durant el següent, torni a tenir la residència habitual en el territori de la comunitat autònoma on va residir abans del canvi.
Si s'ha de considerar que no hi ha hagut canvi de residència, el contribuent ha de presentar les declaracions complementàries que corresponguin, incloent-hi els interessos de demora.
El termini de presentació de les declaracions complementàries acaba el mateix dia que finalitza el termini de presentació de les declaracions per l'impost sobre la renda de les persones físiques corresponents a l'any en què concorrin les circumstàncies que determinin que hagi de considerar-se que no hi ha hagut canvi de residència.
EMPLENAMENT
El contribuent ha de fer constar en la finestra que es desplega a aquest efecte la comunitat autònoma de residència que correspongui a cadascun dels membres de la unitat familiar i l'aplicable en la declaració conjunta, d'acord amb les regles precedents, seleccionant-la de la llista que es desplega en cadascuna de les caselles disposades a aquest efecte.