REGLA GENERAL
Els rendiments del treball, tant els ingressos com les despeses, s'imputen al període impositiu en què siguin exigibles pel seu perceptor.
REGLES ESPECIALS
a) Quan no s'hagi satisfet tota la renda o una part d'aquesta, pel fet que la determinació del dret a percebre-la o que la quantitat està pendent de resolució judicial, els imports no satisfets s'han d'imputar al període impositiu en què la sentència sigui ferma.
b) Quan per circumstàncies justificades no imputables al contribuent, els rendiments derivats del treball es percebin en períodes impositius diferents d'aquells en què van ser exigibles, s'han d'imputar a aquests períodes, si s'escau, mitjançant una autoliquidació complementària, sense sanció ni interessos de demora ni cap altre recàrrec.
Quan concorrin les circumstàncies previstes en la lletra a) anterior, els rendiments es consideraran exigibles en el període impositiu en què la resolució judicial adquireixi fermesa.
La declaració s'ha de presentar en el termini que hi hagi entre la data en què es percebin i l'acabament del termini immediat següent de declaracions per l'impost.
c) En la mesura en què no estigui exempta, la prestació per atur percebuda en la modalitat de pagament únic d'acord amb el que estableix la normativa laboral es podrà imputar a cadascun dels períodes impositius en què, si no hi hagués hagut pagament únic, s'hauria tingut dret a la prestació.
La imputació esmentada s'ha d'efectuar proporcionalment al temps que en cada període impositiu s'hauria tingut dret a la prestació si no hi hagués hagut pagament únic.