Són contribuents per l'IRPF (art. 8 Llei):
a) Les persones físiques que tinguin la residència habitual en territori espanyol.
b) Les persones físiques que tenien la residència habitual a l'estranger per alguna de les circumstàncies previstes en la lletra B) d'aquest apartat.
A) RESIDÈNCIA HABITUAL EN TERRITORI ESPANYOL (art. 9 Llei)
S'entén que el contribuent té la residència habitual en territori espanyol quan es produeixi qualsevol de les circumstàncies següents:
1- Permanència durant més de 183 dies
Quan romangui més de 183 dies, durant l'any natural, en territori espanyol.
Per determinar aquest període de permanència en territori espanyol cal tenir en compte el següent:
- Es computen les absències esporàdiques, llevat que el contribuent acrediti que tenia la residència fiscal en un altre país.
- No s'han de computar les estades temporals a Espanya que siguin conseqüència de les obligacions contretes en acords de col·laboració cultural o humanitària, a títol gratuït, amb les administracions públiques espanyoles.
En el supòsit de països o territoris dels qualificats per reglament de paradís fiscal, l'Administració tributària podrà exigir que es provi la permanència en un d'aquells països durant 183 dies durant l'any natural.
2- Base dels seus interessos econòmics a Espanya
Quan radiqui a Espanya el nucli principal o la base de les seves activitats o interessos econòmics, de forma directa o indirecta.
3- Presumpció en cas de residència del cònjuge i fills menors
Es considera, llevat de prova en contra, que el contribuent té la residència habitual en territori espanyol quan, d'acord amb els criteris anteriors, resideixin habitualment a Espanya el cònjuge no separat legalment i els fills menors d'edat que depenguin d'aquell.
B) CONTRIBUENTS QUE TENEN LA RESIDÈNCIA HABITUAL EN TERRITORI ESTRANGER
1- Funcionaris i titulars de càrrec o ocupació oficial a l'estranger
Es consideren contribuents per l'IRPF les persones de nacionalitat espanyola, el seu cònjuge no separat legalment i els fills menors d'edat que tinguin la residència habitual a l'estranger, per la seva condició de:
a) Membres de missions diplomàtiques espanyoles, incloent-hi tant el cap de la missió, com els membres del personal diplomàtic, administratiu, tècnic o de serveis.
b) Membres de les oficines consulars espanyoles, incloent-hi tant el cap de les oficines com el funcionari o personal de serveis que hi són adscrits, llevat dels vicecònsols honoraris o agents consulars honoraris i del personal que en depèn.
c) Titulars de càrrec o ocupació oficial de l'Estat espanyol com ara membres de les delegacions i representacions permanents acreditades davant organismes internacionals o que formin part de delegacions o missions d'observadors a l'estranger.
d) Funcionaris en actiu que exerceixin a l'estranger càrrec o ocupació oficial que no tingui caràcter diplomàtic o consular.
No és aplicable el que disposa el número anterior:
- Quan les persones a què es refereix aquest apartat no siguin funcionaris públics en actiu o titulars de càrrec o ocupació oficial i tinguin la residència habitual a l'estranger amb anterioritat a l'adquisició de qualsevol de les condicions que s'hi enumeren.
- En el cas dels cònjuges no separats legalment o fills menors d'edat, quan tinguin la residència habitual a l'estranger amb anterioritat a l'adquisició pel cònjuge, el pare o la mare, de les condicions enumerades en aquest apartat.
2- Canvi de residència a un paradís fiscal
No perden la condició de contribuents per aquest impost les persones físiques de nacionalitat espanyola que acreditin la seva nova residència fiscal en un país o territori qualificat per reglament de paradís fiscal.
Aquesta regla s'ha d'aplicar en el període impositiu en què s'efectuï el canvi de residència i durant els quatre períodes impositius següents.
Residents que no són considerats contribuents
Si no és procedent l'aplicació de normes específiques derivades dels tractats internacionals en els quals Espanya sigui part, no són considerades contribuents, a títol de reciprocitat, les persones nacionals estrangeres que tinguin la residència habitual a Espanya, quan aquesta circumstància sigui conseqüència d'algun dels supòsits establerts en l'apartat 1 anterior.