ARRENDAMENT AMB OPCIÓ DE COMPRA

 

A) ARRENDAMENT FINANCER DE L'ARTICLE 115 LIS

 

Quan es tracti de contractes d'arrendament financer definits en l'apartat 1 de la disposició addicional setena de la Llei 26/1988, de 29 de juliol (BOE de 30 de juliol), que compleixin els requisits que preveu l'article 115 de la Llei de l'impost sobre societats, les quotes satisfetes gaudeixen del següent tractament fiscal:

 

a)   La càrrega financera satisfeta a l'entitat arrendadora es considera en tot cas despesa deduïble.

 

b)   Respecte de la part de les quotes que correspongui a la recuperació del cost del bé, cal diferenciar:

 

•    Terrenys i altres actius no amortitzables: no són despesa deduïble.

 

•    Actius amortitzables: es consideren despesa deduïble fiscalment amb el límit del doble (el triple per a les petites empreses) del coeficient d'amortització lineal segons taules d'amortització aprovades oficialment. L'excés és deduïble en els períodes impositius successius, respectant el mateix límit.

 

 

B) CESSIÓ D'ÚS D'ACTIUS AMB OPCIÓ DE COMPRA O RENOVACIÓ (art. 11.3 Llei imp. societats)

 

La cessió d'ús d'actius amb opció de compra o renovació, sempre que l'import a pagar per l'exercici de l'opció sigui inferior a l'import resultant de minorar el valor de l'actiu en la suma de les quotes d'amortització màxima que correspondrien dins del temps màxim de la durada de la cessió, es considera arrendament financer en el sentit de la norma 8a del Pla General de Comptabilitat.  En aquest cas, és deduïble per al cessionari un import equivalent a les quotes d'amortització que, d'acord amb les normes de l'impost sobre societats, incloses les relatives a la llibertat d'amortització, correspondrien als béns cedits.

 

 

C) CONTRACTES D'ARRENDAMENT FINANCER ANTERIORS A L'1-1-96 (DT 6a Llei imp. societats)

 

Els contractes d'arrendament financer formalitzats abans de l'entrada en vigor de la Llei 43/1995 (1 de gener de 1996) que versin sobre béns lliurats abans d'aquesta data o sobre béns immobles el lliurament dels quals s'hagi realitzat dins dels dos anys posteriors, es regeixen, fins que es compleixin totalment, per les normes establertes en la disposició addicional setena de la Llei 26/1988, de 29 de juliol (BOE de 30 de juliol).

 

D'acord amb aquesta disposició, té la consideració de despesa deduïble l'import total de les quotes de l'arrendament, exclòs el valor residual pel qual s'exerciti l'opció de compra. Això no obstant, si el contracte té per objecte elements no amortitzables, no és deduïble la part de les quotes corresponent a la recuperació del cost del bé per a l'entitat arrendadora.