RESIDÈNCIA HABITUAL EN EL TERRITORI D’UNA COMUNITAT AUTÒNOMA (ART. 72 LLEI)
La residència habitual en el territori d’una comunitat autònoma (o Ciutat Autònoma de Ceuta o Melilla) s’ha de determinar en funció de les situacions següents:
A) CONTRIBUENTS AMB RESIDÈNCIA HABITUAL EN TERRITORI ESPANYOL
Les persones residents a Espanya per viure més de cent huitanta-tres dies, durant l’any natural, en territori espanyol, han de determinar la comunitat autònoma (o la Ciutat Autònoma de Ceuta o Melilla) on residixen d’acord amb els criteris següents:
1. Permanència durant un major nombre de dies
Com a regla general, es considera que els contribuents tenen la seua residència en la comunitat autònoma en el territori de la qual romanguen un major nombre de dies del període impositiu.
Per a determinar el període de permanència no s’han de descomptar les absències temporals.
Excepte prova en contra, es considera que una persona física roman en el territori d’una comunitat autònoma quan en tal territori estiga situada la seua vivenda habitual.
2. Principal centre d’interessos
Quan no siga possible determinar la permanència, es consideren residents en el territori de la comunitat autònoma on tinguen el principal centre d’interessos.
Es considera com a tal el territori on obtinguen la major part de la base imposable de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques, determinada pels components de renda següents:
a) Rendiments del treball, que s’entenen obtinguts on radique el centre de treball respectiu, si n’hi ha.
b) Rendiments del capital immobiliaris i guanys patrimonials derivats de béns immobles, que es consideren obtinguts en el lloc on radiquen estos rendiments.
c) Rendiments derivats d’activitats econòmiques, ja siguen empresarials o professionals, que es consideren obtinguts on radique el centre de gestió de cada activitat.
3. Última residència declarada
Quan no puga determinar-se la residència d’acord amb els criteris anteriors, es consideren residents en el lloc de la seua última residència declarada a l’efecte de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques.
RESIDENTS QUE NO VISQUEN EN TERRITORI ESPANYOL MÉS DE 183 DIES
Les persones que no visquen en territori espanyol més de cent huitanta-tres dies durant l’any natural, però que siguen residents a Espanya per tindre en este territori el nucli principal o la base de les seues activitats o dels seus interessos econòmics, de forma directa o indirecta, es consideren residents en el territori de la Comunitat Autònoma on radique el nucli principal o la base de les seues activitats o dels seus interessos econòmics.
RESIDENTS A ESPANYA PER RESIDÈNCIA DEL CÒNJUGE I FILLS MENORS
Es considera, excepte prova en contra, que el contribuent té la seua residència habitual en territori espanyol quan residisquen habitualment a Espanya el cònjuge no separat legalment i els fills menors d’edat que depenguen d’aquell.
Les persones físiques residents en territori espanyol per aplicació d’esta presumpció, es consideren residents en el territori de la comunitat autònoma on residisquen habitualment el cònjuge no separat legalment i els fills menors d’edat que depenguen d’elles.
COMUNITAT AUTÒNOMA EN L’IRPF EN CAS DE TRIBUTACIÓ CONJUNTA
Quan, excepcionalment, els contribuents integrats en una unitat familiar tinguen la seua residència habitual en comunitats distintes i opten per la tributació conjunta, la comunitat autònoma es determina segons on tinga la residència habitual el membre d’esta unitat amb major base liquidable d’acord amb les regles d’individualització de l’impost.
CONTRIBUENTS AMB RESIDÈNCIA EN L’ESTRANGER
No es consideren residents en cap comunitat autònoma, de manera que la totalitat del seu deute tributari correspon a l’Estat, els contribuents espanyols que tinguen la residència habitual en l’estranger i estiguen en algun dels supòsits següents:
a) Espanyols, i membres de la seua unitat familiar, que siguen contribuents per l’IRPF, però que tinguen la residència habitual en l’estranger per la seua condició de membres de missions diplomàtiques o oficines consulars espanyoles, funcionaris públics o de titulars de càrrec o ocupació oficial, a què es referix l’article 10 de la Llei de l’Impost.
b) Espanyols que no perden la seua condició de contribuents (durant el període impositiu del canvi i els quatre següents) per establir la residència en un país o territori qualificat reglamentàriament com a paradís fiscal (art. 8.2 de la Llei de l’Impost).
CANVIS DE RESIDÈNCIA
Les persones físiques residents en el territori d’una comunitat autònoma que passen a tindre, d’acord amb les regles anteriors, la residència habitual en el territori d’una altra, han de complir les seues obligacions tributàries d’acord amb la nova residència.
Canvis de residència que no produïxen efecte
No obstant, no produïxen efecte els canvis de residència que tinguen com a objecte principal aconseguir una menor tributació efectiva en este impost.
Es considera que no ha existit canvi, llevat que la nova residència es prolongue de manera continuada durant, almenys, tres anys, quan concórreguen les circumstàncies següents:
a) Que l’any en què es produïx el canvi de residència o en el següent, la base imposable de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques siga superior en, almenys, un 50 per 100 a la de l’any anterior al canvi.
En cas de tributació conjunta, la base imposable s’ha de determinar d’acord amb les normes d’individualització.
b) Que l’any en què es produïx la situació a què es referix la lletra anterior, la seua tributació efectiva per l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques siga inferior a la que haguera correspost d’acord amb la normativa aplicable a la comunitat autònoma on residia abans del canvi.
c) Que l’any següent a aquell en què es produïx la situació a què es referix la lletra a) anterior, o en el següent, torne a tindre la residència habitual en el territori de la comunitat autònoma on va residir abans del canvi.
Quan s’haja de considerar que no ha existit canvi de residència, el contribuent haurà de presentar les declaracions complementàries que corresponguen, incloent-hi els interessos de demora.
El termini de presentació de les declaracions complementàries acaba el mateix dia que conclou el termini de presentació de les declaracions per l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques corresponents a l’any en què concórreguen les circumstàncies que determinen que cal considerar que no ha existit canvi de residència.
OMPLIMENT
El contribuent ha de fer constar, en la finestra que es desplega a este efecte, la comunitat autònoma de residència que corresponga a cada un dels membres de la unitat familiar i l’aplicable en la declaració conjunta, d’acord amb les regles precedents, seleccionant la mateixa de la llista que es desplega en cada una de les caselles disposades a este efecte.