El contribuent pot deduir el 10 per 100 de les quantitats que haja satisfet durant el període impositiu en concepte de lloguer de la seua vivenda habitual, amb un límit de 300 euros per contracte d’arrendament, tant en tributació individual com en la conjunta.
Requisits
a) El contribuent ha de tindre 35 anys o menys en la data del meritació de l’impost.
b) El contracte d’arrendament ha de ser posterior a l’1 de gener de 2003.
c) Que està en possessió del justificant d’haver constituït el depòsit de la fiança a què es referix l’article 36.1 de la Llei 29/1994, d’Arrendaments Urbans, en l’Institut Gallec de la Vivenda i Sòl, o bé còpia compulsada de la denúncia presentada davant del dit organisme per no haver-li entregat este justificant la persona arrendadora.
d) La base imposable, abans de l’aplicació de les reduccions per mínim personal i familiar no ha de superar els 22.000 euros, tant en tributació indivicual com en la conjunta. Este requisit serà controlat pel programa.
Quan dos contribuents tinguen dret a l’aplicació de la deducció, l’import total sense excedir el límit establit per contracte d’arrendament, s’ha de prorratejar per parts iguals en la declaració de cada un d’ells.
Una mateixa persona no pot gaudir d’una deducció superior a 300 euros.
La pràctica d’esta deducció queda condicionada a la seua justificació documental.
En el supòsit de matrimonis en règim de guanys, la deducció correspon als cònjuges per parts iguals encara que el contracte d’arrendament estiga només a nom d’un d’ells.
Tributació conjunta
En cas de tributació conjunta el requisit de l’edat l’ha de complir almenys un dels cònjuges o, si és el cas, el pare o la mare.
Ompliment:
A través de la finestra de captura de dades el contribuent ha de fer constar:
• L’import total satisfet pel contribuent titular de la deducció. El programa admet un màxim de tres contractes d’arrendament.
• El nombre de persones amb dret a aplicar la deducció per un mateix contracte d’arrendament.
• El NIF de l’arrendador.
• Si l’arrendador no té NIF, haurà de consignar el número d’identificació en el país de residència.