REGLA GENERAL
Els rendiments del treball, tant els ingressos com els gastos, s’imputen al període impositiu en què siguen exigibles pel seu perceptor.
REGLES ESPECIALS
a) Si no s’ha satisfet la totalitat o part d’una renda, per trobar-se pendent de resolució judicial la determinació del dret a la seua percepció o la seua quantia, els imports no satisfets s’han d’imputar al període impositiu en què aquella adquirisca fermesa.
b) Si per circumstàncies justificades no imputables al contribuent, els rendiments derivats del treball es perceben en períodes impositius diferents d’aquells en què van ser exigibles, s’imputaran a estos, i es practicarà, si és el cas, una autoliquidació complementària, sense sanció ni interessos de demora ni cap recàrrec.
Si concorren les circumstàncies que preveu la lletra a) anterior, els rendiments es consideren exigibles en el període impositiu en què la resolució judicial adquirisca fermesa.
La declaració s’ha de presentar en el termini que mesurava entre la data en què es perceben i el final de l’immediat següent termini de declaracions per l’impost.
c) En la mesura que no estiga exempta, la prestació per desocupació percebuda en la seua modalitat de pagament únic d’acord amb el que establix la normativa laboral, es pot imputar en cada un dels períodes impositius en què, si no haguera mediat el pagament únic, s’hauria tingut dret a la prestació.
La dita imputació s’ha d’efectuar en proporció al temps que en cada període impositiu s’hauria tingut dret a la prestació si no haguera mediat el pagament únic.