REGLA GENERAL (art. 14.1.b) Llei)
Els contribuents que exercisquen activitats econòmiques han d’aplicar a les rendes derivades de les dites activitats, exclusivament, els criteris d’imputació temporal que preveu la Llei de l’Impost sobre Societats i les seues normes de desplegament.
Com a regla general, els ingressos s’han d’imputar en el període impositiu en què es meriten, amb independència del moment del cobrament, entenent-se meritats quan es produïsca la posada a disposició dels béns o la prestació dels servicis.
Així mateix, com a regla general, els gastos es meriten quan es produïx la posada a disposició dels béns o la prestació del servici, segons la naturalesa del gasto, amb independència del moment del pagament.
CRITERI D’IMPUTACIÓ TEMPORAL DE COBRAMENTS I PAGAMENTS (art. 7.2 Regl.)
Els contribuents que exercisquen activitats econòmiques que no estiguen obligats fiscalment a portar la seua comptabilitat ajustada al que disposa el Codi de Comerç, i complisquen les seues obligacions comptables i registrals per mitjà de la gestió dels llibres registres fiscals previstos en cada cas, poden optar pel criteri de cobraments i pagaments per a imputar temporalment els ingressos i gastos de totes les seues activitats econòmiques.
Este criteri s’entén aprovat per l’Administració tributària pel sol fet de manifestar-ho així en la corresponent declaració, i s’ha de mantindre durant un termini mínim de tres anys.
L’opció pel criteri assenyalat en este apartat perd la seua eficàcia si, amb posterioritat a la dita opció, el contribuent queda obligat fiscalment a portar la seua comptabilitat ajustada al que disposa el Codi de Comerç o opta per portar la seua comptabilitat d’esta manera.
En cap cas, els canvis de criteri d’imputació temporal o de règim de determinació del rendiment net comporten que algun gasto o ingrés quede sense computar o que s’impute novament en un altre exercici.