GASTOS NO DEDUÏBLES (art. 14 Llei I. Societats)

 

No tenen la consideració de gastos fiscalment deduïbles:

 

-   Les multes i sancions penals i administratives, el recàrrec de constrenyiment i el recàrrec per presentació fora de termini de declaracions liquidacions i autoliquidacions.

 

-   Els donatius i liberalitats.

 

No es consideren donatius i liberalitats els gastos per relacions públiques amb clients o proveïdors ni els que d’acord amb els usos i costums s’efectuen respecte al personal de l’empresa, ni els realitzats per a promocionar, directament o indirectament, la venda de béns i prestació de servicis, ni els que es troben correlacionats amb els ingressos.

 

-   Les dotacions a provisions o fons interns per a la cobertura de contingències idèntiques o anàlogues a les que són objecte dels plans de pensions.

 

-   Les aportacions a mutualitats de previsió social del mateix empresari o professional, sense perjuí que puguen ser objecte de reducció de la part general de la base imposable.

 

No obstant això, tenen la consideració de gasto deduïble les quantitats abonades en virtut de contractes d’assegurança concertada amb mutualitats de previsió social per professionals no integrats en el règim especial de la Seguretat Social dels treballadors per compte propi o autònoms, quan, als efectes de complir l’obligació que preveu l’apartat 3 de la disposició transitòria quinta i la disposició addicional quinze de la Llei 30/1995, de 8 de novembre, d’Ordenació i Supervisió de les Assegurances Privades, actuen com a alternatives al règim especial de la Seguretat Social mencionat, en la part que tinga com a objecte la cobertura de contingències ateses per la Seguretat Social, amb el límit de 4.500 euros anuals (art. 30.1a Llei).

 

-   Els gastos de servicis corresponents a operacions realitzades, directament o indirectament, amb persones o entitats residents en països o territoris qualificats reglamentàriament pel seu caràcter de paradisos fiscals, o que es paguen a través de persones o entitats residents en estos, llevat que es prove que el gasto respon a una operació o transacció efectivament realitzada.

-  

Els gastos de personal que corresponguen a indemnitzacions derivades de l’extinció de la relació laboral, comú o especial, o de la relació mercantil, d’administradors o membres dels consells d’administració, de les juntes que actuen en representació seua i la resta de membres d’altres òrgans representatius, produïdes des de l’1 de gener de 2013, quan superen, per a cada perceptor, el major dels següents imports.

a)   1.000.000 d’euros.

b)   L’import que resulte exempt en l’IRPF, per acomiadament o cessament del treballador.