Són contribuents per l’IRPF (art. 8 Llei):
a) Les persones físiques que tinguen la seua residència habitual en territori espanyol.
b) Les persones físiques que tingueren la seua residència habitual en l’estranger per alguna de les circumstàncies previstes en la lletra B) d’este apartat.
A) RESIDÈNCIA HABITUAL EN TERRITORI ESPANYOL (art. 9 Llei)
S’entén que el contribuent té la seua residència habitual en territori espanyol quan es done qualsevol de les circumstàncies següents:
1- Permanència durant més de 183 dies
Si residix més de 183 dies, durant l’any natural, en territori espanyol.
Per a determinar este període de permanència en territori espanyol cal tindre en compte el següent:
- No s’han de descomptar les absències esporàdiques, llevat que el contribuent acredite la seua residència fiscal en un altre país.
- No s’han de computar les estades temporals a Espanya que siguen conseqüència de les obligacions contretes en acords de col·laboració cultural o humanitària, a títol gratuït, amb les administracions públiques espanyoles.
En el supòsit de països o territoris dels qualificats reglamentàriament com a paradís fiscal, l’Administració tributària pot exigir que es prove la permanència en este país durant 183 dies al llarg de l’any natural.
2- Base dels seus interessos econòmics a Espanya
Si radica a Espanya el nucli principal o la base de les seues activitats o interessos econòmics, de forma directa o indirecta.
3- Presumpció en cas de residència del cònjuge i fills menors
Es considera, excepte prova en contra, que el contribuent té la residència habitual en territori espanyol quan, d’acord amb els criteris anteriors, residisquen habitualment a Espanya el cònjuge no separat legalment i els fills menors d’edat que en depenguen.
B) CONTRIBUENTS QUE TENEN LA RESIDÈNCIA HABITUAL EN TERRITORI ESTRANGER
Funcionaris i titulars de càrrec o ocupació oficial en l’estranger
Es consideren contribuents per l’IRPF les persones de nacionalitat espanyola, el seu cònjuge no separat legalment i els fills menors d’edat que tinguen la residència habitual en l’estranger, per la seua condició de:
Membres de missions diplomàtiques espanyoles, en què s’inclouen tant el cap de la missió, com els membres del personal diplomàtic, administratiu, tècnic o de servicis.
Membres de les oficines consulars espanyoles, en què s’inclouen tant el cap d’estes com el funcionari o personal de servicis adscrits a tals oficines, llevat dels vicecònsols honoraris o agents consulars honoraris i del personal que en depén.
Titulars de càrrec o ocupació oficial de l’Estat espanyol com a membres de les delegacions i representacions permanents acreditades davant d’organismes internacionals o que formen part de delegacions o missions d’observadors en l’estranger.
Funcionaris en actiu que exercisquen en l’estranger un càrrec o ocupació oficial que no tinga caràcter diplomàtic o consular.
No s’ha d’aplicar el que disposa el número anterior:
- Si les persones a què es referix este apartat no són funcionaris públics en actiu o titulars de càrrec o ocupació oficial i tenen la seua residència habitual en l’estranger amb anterioritat a l’adquisició de qualsevol de les condicions enumerades en este apartat.
- En el cas dels cònjuges no separats legalment o fills menors d’edat quan tinguen la seua residència habitual en l’estranger amb anterioritat a l’adquisició pel cònjuge, el pare o la mare, de les condicions enumerades en este apartat.
Canvi de residència a un paradís fiscal
No perden la condició de contribuents per este impost les persones físiques de nacionalitat espanyola que acrediten la nova residència fiscal en un país o territori qualificat reglamentàriament com a paradís fiscal.
Esta regla s’ha d’aplicar en el període impositiu en què s’efectue el canvi de residència i durant els quatre períodes impositius següents.
Residents que no es consideren contribuents
Quan no siga procedent l’aplicació de normes específiques derivades dels tractats internacionals en què Espanya siga part, no es consideren contribuents, a títol de reciprocitat, els nacionals estrangers que tinguen la seua residència habitual a Espanya, quan esta circumstància siga conseqüència d’algun dels supòsits que establix l’apartat anterior.