CONCEPTE DE VIVENDA HABITUAL

 

Es considera vivenda habitual l’edificació que complisca els requisits següents:

 

1−  Que constituïsca la residència del contribuent durant un termini continuat de, almenys, tres anys.

 

No obstant, s’entén que la vivenda va tindre el caràcter d’habitual quan, a pesar de no haver transcorregut tal termini, es produïsca la defunció del contribuent o concórreguen altres circumstàncies que necessàriament exigisquen el canvi de domicili, com ara celebració de matrimoni, separació matrimonial, trasllat laboral, obtenció de la primera ocupació, o canvi d’ocupació, o altres d’anàlogues justificades.

 

Per als contribuents discapacitats, també es considera com a circumstància que necessàriament exigix el canvi de vivenda quan l’anterior resulte inadequada per raó de la discapacitat.

 

En estos casos la deducció per adquisició de vivenda s’ha de practicar fins al moment en què es produïsca la defunció o es donen les circumstàncies que necessàriament exigisquen el canvi de vivenda.

 

2−  Que siga habitada de manera efectiva i amb caràcter permanent pel mateix contribuent, en un termini de dotze mesos, comptats a partir de la data d’adquisició o acabament de les obres.

 

No obstant, s’entén que la vivenda no perd el caràcter d’habitual quan es produïsquen les circumstàncies següents:

 

•    Quan es produïsca la defunció del contribuent.

 

•    Quan concórreguen altres circumstàncies que necessàriament impedisquen l’ocupació de la vivenda, com ara celebració de matrimoni, separació matrimonial, trasllat laboral, obtenció de la primera ocupació, o canvi d’ocupació, o altres d’anàlogues justificades.

 

•    Per als contribuents discapacitats, també es considera com a circumstància que necessàriament impedix l’ocupació de la vivenda quan resulte inadequada per raó de la discapacitat.

 

•    Quan el contribuent gaudisca de vivenda habitual per raó de càrrec o ocupació i la vivenda adquirida no siga objecte d’utilització, i en este cas el termini abans indicat començarà a comptar-se a partir de la data del cessament.

 

En estos casos, la deducció per adquisició de vivenda s’ha de practicar fins al moment en què es donen les circumstàncies que necessàriament impedisquen l’ocupació de la vivenda, excepte quan el contribuent gaudisca de vivenda habitual per raó de càrrec o ocupació, i en este cas pot continuar practicant deduccions per este concepte mentres es mantinga la dita situació i la vivenda no siga objecte d’utilització.