ARRENDAMENT AMB OPCIÓ DE COMPRA:
A) ARRENDAMENT FINANCER DE L’ARTICLE 115 LIS
Si es tracta de contractes d’arrendament financer definits en l’apartat 1 de la disposició addicional sèptima de la Llei 26/1988, de 29 de juliol (BOE de 30 de juliol), que complisquen els requisits que preveu l’article 115 de la Llei de l’Impost sobre Societats, les quotes satisfetes gaudixen del següent tractament fiscal:
a) La càrrega financera satisfeta a l’entitat arrendadora es considera en tot cas com a gasto deduïble.
b) Respecte de la part de les quotes que corresponga a la recuperació del cost del bé, cal diferenciar:
• Terrenys i la resta d’actius no amortitzables: no constituïx gasto deduïble.
• Actius amortitzables: es considera gasto fiscalment deduïble amb el límit del duple (el triple per a les empreses de reduïda dimensió) del coeficient d’amortització lineal segons taules d’amortització oficialment aprovades. L’excés és deduïble en els períodes impositius successius, respectant el mateix límit.
B) CESSIÓ D’ÚS D’ACTIUS AMB OPCIÓ DE COMPRA O RENOVACIÓ (art. 11.3 Llei I Societats)
En el cas de cessió d’ús d’actius amb opció de compra o renovació, sempre que l’import que cal pagar per l’exercici de l’opció siga inferior a l’import resultant de minorar el valor de l’actiu en la suma de les quotes d’amortització màxima que correspondrien dins del temps màxim de la duració de la cessió, es considerarà com a arrendament financer en el sentit de la norma 8a del Pla General de Comptabilitat. En este cas, serà deduïble per al cessionari un import equivalent a les quotes d’amortització que, d’acord amb les normes de l’Impost sobre Societats, incloent-hi les relatives a la llibertat d’amortització, correspondrien als béns cedits
C) CONTRACTES D’ARRENDAMENT FINANCER ANTERIORS A L’1-1-96 (DT 6a Llei I. Societats)
Els contractes d’arrendament financer celebrats amb anterioritat a l’entrada en vigor de la Llei 43/1995 (1 de gener de 1996) que versen sobre béns entregats abans d’esta data o sobre béns immobles l’entrega dels quals s’haja realitzat dins dels dos anys posteriors, es regixen fins al seu total compliment per les normes que establix la disposició addicional sèptima de la Llei 26/1988, de 29 de juliol (BOE de 30 de juliol).
D’acord amb la dita disposició, té la consideració de gasto deduïble l’import total de les quotes de l’arrendament, exclòs el valor residual pel qual s’exercite l’opció de compra. No obstant això, si el contracte té com a objecte elements no amortitzables, no és deduïble la part de les quotes corresponent a la recuperació del cost del bé per a l’entitat arrendadora.