AMORTITZACIONS (art. 40 Regl.)

 

El valor d’adquisició dels elements patrimonials transmesos s’ha de minorar en l’import de les amortitzacions fiscalment deduïbles, computant-se en tot cas l’amortització mínima, amb independència de l’efectiva consideració d’esta com a gasto.

A este efecte, es considera com a amortització mínima la resultant del període màxim d’amortització o el percentatge fix que corresponga, segons cada cas.

Únicament es pot minorar l’amortització si es tracta de la transmissió d’elements patrimonials pels quals s’ha pogut computar com a gasto deduïble, és a dir, fonamentalment en els supòsits següents:

-   Transmissió de béns immobles que estiguen o hagen estat arrendats (i, si és el cas, amb els mobles entregats conjuntament amb ells).

-   Transmissió d’elements patrimonials que estiguen o hagen estat afectes a una activitat econòmica exercida pel contribuent

-   Transmissió de béns mobles, negocis o mines que estiguen o hagen estat arrendats.

No s’ha de computar amortització en el supòsit de béns immobles no arrendats, o altres elements patrimonials diferents dels assenyalats anteriorment, en els quals no haja sigut deduïble fiscalment cap quantitat en concepte d’amortització.